Guerra.

 

Transito entre boira espessa

sobre estancs de nenúfars negres

i camins sagnant absències.

Dolor, incoherència.

Tancs de batalla que avancen

en nits sense treva,

realitat de mort i de guerra.

Impotent.

En el temps compartit a distància,

sento el clamor

d'una generació germana,

que sota l'esclat de l'odi

desapareix com fum

entre núvols de misèria humana.

Voldria tenir la clau

per transformar armes en aixades,

tancs en tractors,

desintegrar les bombes

i convertir-les en llavors

recuperar vides escapçades,

i canviar l'odi per amor.

rosergomez©

 

Penjoll de glaç al cor

Trista nostàlgia

que engoleix el silenci,

mots que el vent s’endugué,

destret que cau per les esquerdes

del pensament.

D’allà on alberga la lluna

plouen espurnes d’argent

que aboquen a l'ànima

la tènue llum de l’enyorança.

Pols de camins inacabats,

deserts d'engrunes d'amor

a l'ombra del teu record.

Penjoll de glaç al cor

que desfà la llàgrima candent,

de tot allò que persisteix

a l'inconscient.

rosergomez©

                                    

Poema d'amor

Tanco els ulls i navego

pel vellut de la teva pell

per solcs de clars de lluna

entre les ones del teu deler.

 

I volo dins del temps,

enmig del mar i el cel,

a un temps clavat a l’ànima

que silent m’acompanya

i m'atura en aquell racó,

núvol de roses blanques,

de plaer i dolçor.

 

Prop de la lluna una estrella

el nostre cau d'amor.

rosergomez©

No queda temps...

Ja esclata la mimosa

en el seu cicle natural,

tot comença i tot acaba

i tot torna a començar.

Altres petjades

ompliran la ciutat,

Altres persones

habitaran la nostra llar.

Ja no queda temps...

No queda temps

per guardar calcetes

per estrenar;

ni la roba més maca

per l'endemà.

No queda temps

per deixar passar

l'oportunitat de perdonar,

d'estimar, de regalar.

No hi ha temps

de dubtar, de callar...

No, no podem esperar l'estiu

per gaudir del mar.

Ni deixar de beure el cava

            que la nevera va refredant ;-)

 

rosergomez©

 

A la parca

 

No vinguis de pressa,

que el sol encara brilla

i m'haig de gronxar als núvols

i surfejar per aigües netes.

 

No vinguis encara,

que haig de collir el blat,

i deixar llaurat el camp,

i netejar de còdols el riu.

 

Espera un dia més,

que l'estiu encara es viu

i abans de marxar voldria

albirar allò que desitjo,

 

Vine, doncs, parca,

però tranquil·la, i amb pausa,

estaré preparada,

que no cal, per fer el viatge,

ni farcell, ni sabates,

i el teu nom ja no m'espanta.

 

rosergomez©

Somni

 

De sobte el temps s'atura

i una rosa vellutada

impregna de perfum l'aire...

i no hi ha més so

que les meves petjades.

M'assec a l'ombra del til·ler

i sento refilar l'ocell

entre les fulles de l'arbre,

i vola el pensament,

i una tristor m'aclapara.

Sota el sainet de la vida

entre clarors i obagues,

navego solitària

en aquelles nits en blanc,

resseguint les contrades.

Una mà em sacseja,

i desperto astorada.

No hi ha rosa, ni perfum!

Ni til·ler!

Ni ocell que canta!,

només un rastre fugisser

de tot allò que l'inconscient

impassiblement amaga.

 

rosergomez©

Nadal 2022

Les llums de Nadal

esquitxen la nit gelada,

amb desitjos de pau

de vida i d'esperança.

 

Joia i tristesa contrasten

garlandes i nadales

amaguen silencis

i difuminen llàgrimes.

 

Somriures, solitud,

amors que comencen,

altres que acaben,

guerres enceses,

fantasia de la mainada,

botigues, regals,

joguines a mansalva.

Res no canvia

darrere el teló de la rauxa,

i la disbauxa.

 

Com titelles del consum

caminem amb els ulls,

entre llums artificials

on la màgia dansa

sota estrelles falses.

 

Voldria una altra llum,

aquella que agermana,

aquella que fa possible

un Nadal en cada albada.

 

rosergomez©