A La Mola (Sant Llorenç del Munt)

La Mola... Muntanya estimada,

abraçada de llums, bonica, coqueta,

immòbil i altiva, veus passar un temps

que per tu no passa,

em sedueixes de tal manera

que fins i tot sento que ets meva i jo teva,

com si ens pertanyessin l’una a l’altra...

Embolcada del teu atractiu, feble, enamorada,

com un amant fidel als seus sentiments,

camino cap el teu cim,

acompanyada de verds i grocs i d’aquell vent suau

acariciant-te  la cara,

de romanís, farigoles i terra... olors que brollen

de la teva flassada,

i en coronar-lo, tinc la sensació de tocar el cel,

com si no hagués res per sobre meu,

i puc veure al meu davant el mar,

als meus peus les valls,

darrera el Pre-Pirineu i Pirineu,

a l’esquerra el Montseny,

a la dreta , Montserrat,

i en contemplar tanta bellesa

el meu jo es transforma en ocell, en arbre, en flor,

i en aquest moment màgic

 no hi ha res més proper ni més sublim. 

(Roser Gómez –Gener 2014)


Safe Creative. Registrado con código: 1505074036515
Fecha 07-may-2015 17:58 UTC
Licencia: All rights reserved