A la meva mare.

A la meva mare

Memòries d’una mirada

d’un comiat que s’apropava

d’aquell mal sense fre

que res no l’aturava,

de la por a la pèrdua

i la maleïda impotència,

de les nostres mans agafades

fins que vas marxar, mare,

si pogués evitar,

recordar amb llàgrimes,

aquells set d’octubre

que mai oblidaves,

si pogués tornar-te a veure

només una vegada

s’esvairien en un  moment

dinou anys d’enyorança.

Encara vius, mare,

en aquell racó de l’ànima

on amago temors

on el teu somriure em calma.

Sobre l’aigua salada

una rosa surava

de sota una pols blanca

mica en mica escampava,

allà on volies descanses

en aquell mar que t’encisava

sense soroll ni dolor

acaronada per la llar blava.


(Roser Gómez - abril-2015)

Safe Creative. registrada con código: 1504063782297
Fecha 06-abr-2015 12:24 UTC
Licencia: Todos los derechos reservados