A la parca

 

No vinguis de pressa,

que el sol encara brilla

i m'haig de gronxar als núvols

i surfejar per aigües netes.

 

No vinguis encara,

que haig de collir el blat,

i deixar llaurat el camp,

i netejar de còdols el riu.

 

Espera un dia més,

que l'estiu encara es viu

i abans de marxar voldria

albirar allò que desitjo,

 

Vine, doncs, parca,

però tranquil·la, i amb pausa,

estaré preparada,

que no cal, per fer el viatge,

ni farcell, ni sabates,

i el teu nom ja no m'espanta.

 

rosergomez©