ROSER G.COTO - Escriptora: Poesies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesies. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de desembre del 2023

El temps

Aviat acomiadarem
el dos mil vint-i-tres,
contents d'haver viscut
un any més.
Conscients que
l'arbre de l'existència
es desfulla
entre brindis i joia,
mentre la nostra pell
es marca d'històries.
Sabent que és un any
de descompte,
que la vida en el temps
s'escola.
Un temps guardat
dins una bombolla
que navega impassible
per la mar còsmica.
El temps,
estranya paraula amb potes
que passa silent
sense adonar-nos-en.

rosergomez©

divendres, 10 de febrer del 2023

El temps (cap d'any 2023)

Aviat acomiadarem
el dos mil vint-i-tres,
contents d'haver viscut
un any més.
Conscients que
l'arbre de l'existència
es desfulla
entre brindis i joia,
mentre la nostra pell
es marca d'històries.
Sabent que és un any
de descompte,
que la vida en el temps
s'escola.
Un temps guardat
dins una bombolla
que navega impassible
per la mar còsmica.
El temps,
estranya paraula amb potes
que passa silent
sense adonar-nos-en.

rosergomez©

dijous, 9 de febrer del 2023

Nadal 2023.

Llums i nadales
m'acompanyen
mentre camino
per la rambla;
el vent fred
m'entumeix la cara
tot recordant
un altre Nadal
tan present encara,
quan el vent fred
no importava gaire,
quan passejava feliç
sota llums i garlandes,
i eren els àngels
qui cantaven nadales.
Quan el cel ens
bressolava,
i el temps s'aturava
en cada abraçada.
Quan la nit embogia
d'amor i de joia,
i l'estómac s'omplia
de papallones.

rosergomez©

dimarts, 7 de febrer del 2023

Plou

Dia plujós, dia
d'amor...
A recer d'un paraigua
petit,
caminem tu i jo,
sota un aixopluc de
somnis,
sobre un paviment de
xarol.

(rgc)

dilluns, 6 de febrer del 2023

Darrera d'un somriure

Que difícil és somriure
quan la lluna està amagada,
que difícil caminar
per la senda enllotada.
I cerques més camins
on no hi ha camins,
i anheles abraçades,
massa llunyanes,
d'amor de mare,
aquella dona enyorada,
que escoltava,
que eixugava llàgrimes,
que no preguntava.
I assages dissimular,
amb la teva imatge al mirall,
el que t’aclapara l’ànima,
i de sobte t'atrapa
una solitud gelada.
I en la nit curulla de núvols,
de foscor inusitada,
busques l'escletxa de llum
que t'ensenyava la mare.

rosergomez©

divendres, 3 de febrer del 2023

Miratge

Rosa de tardor,
solitària i bonica;
com un bes al vent
perfumes l'entorn
despullat d'estiu.

Pètals de vellut,
harmonia i dolçor,
silenci que captiva,
que parla d'amor
que desprèn caliu.

Ets com una cançó
que distreu de la foscor...
Qui, fos una flor,
només per un dia,
al bell mig d'una altra tardor,
una rosa, solitària i bonica.

rosergomez©

dimecres, 1 de febrer del 2023

El follet.

Matisos de tardor

sota un cel de colors

on ocres i vermells

es reflecteixen als rierols,

i estores daurades

en camins de muntanya

amaguen follets

que silents m'acompanyen.

A través de fagedes

gairebé despullades,

la llum del sol

dolçament es desplaça,

i en el suau vent

que volteja les fulles,

sento l'alè d'un follet

que, com jo,

enamorat sospira...

rosergomez©

divendres, 27 de gener del 2023

Els últims batecs.

Ja se sent la melodia
dels àngels que t'esperen,
per què costa tant morir-se?
Per què l'agonia és tan lenta?

Les teves mans reposen
sobre núvols de cotó,
el teu respirar lent,
acords de dolça cançó.

Els teus ulls ja no miren
el món de l'exterior,
ja veuen aquella llum
que dona pau i serenor.

Les hores semblen dies,
els dies no s'acaben,
t'observo de prop i penso,
si pogués ajudar-te...

Ja se sent en la llunyania
la veu de la tendresa,
per què costa tant morir-se?
Per què l'agonia és tan lenta?

rosergomez ©

dijous, 26 de gener del 2023

Era...

Era,
la càlida llum
de la tarda,
i el suau vent
que el cabell, ondulava.
Era,
l'heura que abraçava
l'arbre,
i la pluja que el sotabosc,
enaiguava.
Era,
ona de mar embravit
bressolant apassionada.
Era,
del camp tendra rosella,
que entre el blat joguinejava.
Era,
somni d'estiu i
estel de matinada.
Nit de lluna plena i
matí de dàlies blanques.

rosergomez ©