No queda temps...

Ja esclata la mimosa

en el seu cicle natural,

tot comença i tot acaba

i tot torna a començar.

Altres petjades

ompliran la ciutat,

Altres persones

habitaran la nostra llar.

Ja no queda temps...

No queda temps

per guardar calcetes

per estrenar;

ni la roba més maca

per l'endemà.

No queda temps

per deixar passar

l'oportunitat de perdonar,

d'estimar, de regalar.

No hi ha temps

de dubtar, de callar...

No, no podem esperar l'estiu

per gaudir del mar.

Ni deixar de beure el cava

            que la nevera va refredant ;-)

 

rosergomez©