Transito entre boira espessa
sobre estancs de nenúfars negres
i camins sagnant absències.
Dolor, incoherència.
Tancs de batalla que avancen
en nits sense treva,
realitat de mort i de guerra.
Impotent.
En el temps compartit a distància,
sento el clamor
d'una generació germana,
que sota l'esclat de l'odi
desapareix com fum
entre núvols de misèria humana.
Voldria tenir la clau
per transformar armes en aixades,
tancs en tractors,
desintegrar les bombes
i convertir-les en llavors
recuperar vides escapçades,
i canviar l'odi per amor.
rosergomez©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar...