Aviat acomiadarem
el dos mil vint-i-tres,
contents d'haver viscut
un any més.
Conscients que
l'arbre de l'existència
es desfulla
entre brindis i joia,
mentre la nostra pell
es marca d'històries.
Sabent que és un any
de descompte,
que la vida en el temps
s'escola.
Un temps guardat
dins una bombolla
que navega impassible
per la mar còsmica.
El temps,
estranya paraula amb potes
que passa silent
sense adonar-nos-en.
rosergomez©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar...