Els últims batecs.

 

Ja se sent la melodia

dels àngels que t'esperen,

per què costa tant morir-se?

Per què l'agonia és tan lenta?

Les teves mans reposen

sobre núvols de cotó,

el teu respirar lent,

acords de dolça cançó.

Els teus ulls ja no miren

el món de l'exterior,

ja veuen aquella llum

que dona pau i serenor.

Les hores semblen dies,

els dies no s'acaben,

t'observo de prop i penso,

si pogués ajudar-te...

Ja se sent en la llunyania

la veu de la tendresa,

per què costa tant morir-se?

Per què l'agonia és tan lenta?

 

rosergomez ©