La tardor ja despullava els arbres, i irrompia de
ple a la seva vida despullant-la també d'encants. La seva imatge al mirall li
mostrava, cada dia, sense miraments, la realitat dels seus anys. Considerant
l'alternativa a seguir envellint, se li plantejaven seriosos dubtes. Seria
capaç de fer-ho?
Absorta en aquests pensaments, no va veure
l'ambulància que es va saltar el pas de vianants per on ella creuava.
rosergomez©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar...