Microrelat:
Commoguda per la notícia, la Ruth va caminar els cinquanta metres de distància que tenia fins a la platja. Com cada dia va desplegar el para-sol i va estirar la tovallola. Asseguda, observava el mar tan bonic com sempre. Els núvols enterbolien el cel, i un ventet agradable apaivagava la calor d'aquell dia d'estiu. Devia tenir la meva edat, pensava, amb els ulls amarats en llàgrimes, i un calfred li va recórrer el cos.
En tornar a l'apartament, després de dues hores de sol i mar, coincidia com sempre amb el personal de neteja que ja plegava. En Manel, silent, amb la mirada dispersa, vestit amb l'uniforme blanc de Neteges Mur, s'encaixava el casc i engegava la moto per marxar, com sempre... però ja no duia la Isabel al seient de darrere.
rosergomez©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar...