Vens?

Sola a la platja atapeïda de gent;

immersa en mi.

El vent de garbí m’acarona la pell,

llisca, va i torna,

aliè a les sensacions que provoca.

Escric aïllada del món,

entre llunyans xiscles i sorolls,

veus i converses m'arriben inconnexes,

com murmuris d’altra dimensió,

res no destorba la intrínseca pau,

res no em distreu,

tret de la mar blava, neta, remorosa

i del nítid horitzó.

Algú s'acosta i trenca la línia de fons,

conec la silueta,

somriu, estén la mà i em diu:

—Vens?,

i seguim sols...

(rosergomez- Juliol-2018)

Identificador 1908131684191-Safe Creative

Fecha de registro 13-ago-2019 21:46 UTC

Licencia Todos los derechos reservados