Nadal 2022

Les llums de Nadal

esquitxen la nit gelada,

amb desitjos de pau

de vida i d'esperança.

 

Joia i tristesa contrasten

garlandes i nadales

amaguen silencis

i difuminen llàgrimes.

 

Somriures, solitud,

amors que comencen,

altres que acaben,

guerres enceses,

fantasia de la mainada,

botigues, regals,

joguines a mansalva.

Res no canvia

darrere el teló de la rauxa,

i la disbauxa.

 

Com titelles del consum

caminem amb els ulls,

entre llums artificials

on la màgia dansa

sota estrelles falses.

 

Voldria una altra llum,

aquella que agermana,

aquella que fa possible

un Nadal en cada albada.

 

rosergomez©

Banda sonora de la novel·la "Regala'm un instant"

https://josesanjuan.es/

José Sanjuan, cantautor.

Punxeu el següent link per sentir la banda sonora titulada "L'últim adéu" de la novel·la "Regala'm un instant". El darrer treball que hem fet en conjunt.

 https://josesanjuan.es/blog/roser-g-coto/

Publicació a la Gaseta de Matadepera - Juny 2021

Pu

 

Regala'm un instant.

Novel·la publicada: Abril 2021 

La trobareu a Amazon: Més informació

Sinopsi: 

Quan a la Joana, una professora d'institut de seixanta anys, li diagnostiquen Alzheimer, s'enfonsa la fictícia felicitat de la família Adell-Pons davant els ulls atònits del Biel, el més jove dels tres fills, sobre el qual recaurà el pes d'una inesperada responsabilitat. El desig de l'Enric el pare de la família de divorciar-se de la Joana, es veurà col·lapsat per la mala notícia. Dolor, dubtes, conflicte intern. La novel·la planteja una disjuntiva clara, on és la línia que separa l'egoisme de l'autoestima, tenim dret a estimar-nos abans d’estimar els altres? Sabem que les nostres decisions poden fer mal, serem capaços de prendre-les? Aquesta història parla de somnis, de covardia o valentia, de trobar la felicitat, de solitud, del valor de l’amistat, de pèrdues. Una novel·la atrevida que trenca estereotips.

Escoltareu la seva banda sonora escanejant el codi QR que porta el llibre, creada per José Sanjuan, amic i cantautor. @josesanjuanoficial.

 

Nit de vetlla

Llàgrimes furtives

m’enaigüen els ulls,

venen de tant en tant

quan m'aclapara la certesa

que és molt més lluny

el principi que el final.

Són emocions transitòries,

quan la vetlla es presenta

com un fantasma en la nit,

que no pots inhibir.

La tènue claror de la lluna

amara pensaments desordenats

i apareix el tren fosc

que transita cap al més enllà

i s'apropa a l'estació

on, nua, hauré de pujar.

I com un sospir en la foscor,

emergeix lentament un

somriure llunyà,

i el teu nom esvaït en el vent,

sota un cel embromat,

i dues paraules, que semblen una,

que no he tornat a pronunciar.

Emocions que alhora,

resignen pors i desconcerts,

sentint que la vida s'escapa

en una llàgrima que amaga

la silueta d'allò que un dia

deixaré de ser.

De sobte, la llum del matí

m'enlluerna

entre llençols rebregats,

i l'aroma de cafè m'arriba, dolça,

com un preludi de Bach.

rosergomez©

Als meus pares

 

Mil paraules dansen pel cap,

en una melodia inaudible

que crida més fort que el silenci,

com una cançó llunyana

que arriba ensordidora,

d'un temps que ja no hi és.

Mots que parlen de vivències,

d'abraçades perdudes,

de mans protectores,

d'ulls amatents,

de consells que perduren...

Llàgrimes d'alegria,

llàgrimes de buidor

d'aquell amor incondicional,

que esmerçava esforços

en una lluita constant,

de treball i honestedat.

I mentre segueixo el camí traçat,

a redós de bells records,

la campànula ja penja al balcó,

i balla vestida de blau

al compàs del vent que l'abraça,

omplint el matí de color.

              rosergomez© 

Vesprada

Plora la vesprada

perquè el camí fa baixada,

i avança com fa el riu

cap a la mar on desaigua.

Camina amb incertesa

sense mirar enrere,

i a les  mans porta un manat

de lletres i poemes.

En cada còdol deixa una flor,

en cada llàgrima un petó

en cada passa una llavor

en cada derrota un perdó.

Plora la vesprada

perquè el camí fa baixada,

plora perquè desitja

tornar a ser l'albada.

rosergomez©

Gràcies!

                                    

                                  

Gràcies a la vida,

per tantes primaveres florides,

per tants estius de colors,

per tantes tardors daurades

per tants hiverns prop del foc.

 

Gràcies a l'atzar,

que em va donar la vida

per fruir de tot això,

i de tantes nits estelades

i de tantes hores d'amor.

 

rosergomez©

Amors...

Dins la nit Infinita

hi ha somnis impossibles

d'amors diluïts

en els llimbs de l'oblit.

Amors que suren

en gotes de pluja,

aquella que cala endins

i glaça la gebrada,

aquella que esberla l'ànima

com el tall d'una navalla.

Perquè patir, perquè plorar?,

si només som plomes

suspeses a l'aire,

que van i venen

impulsades pel vent.

Prou enyorances,

foragitem el dolor,

que cada bes oblidat,

dins el pou del no retorn,

ens farà més fort el cor.

rosergomez ©

 

Prop del mar

El vent de mar ens pentina la pell,

com un tensor imaginari

que reconforta,

que ens fa sentir joves.

Prop del mar, sí,

aire de llibertat,

que invita a somiar.

Prop del mar, sí,

brolla una llàgrima furtiva

que parla de felicitat.

Prop del mar, sí...

Entregada a tu,

a prop de tu...

Dona'm la remor del mar

i el vent de garbí,

l'escalfor del teu cos

i la claror del matí,

i aquella cançó d'amor

que un dia vam compartir.

Donem-nos...

                 tot allò que som...

 

rosergomez©

Més enllà.

 

Anit vaig trobar la lluna,

allà on sempre m'espera,

i ho he vist,

entre el somni i la vetlla.

Més enllà d'on el mar i el cel

s'uneixen,

hi ha un roser d'estels,

hi ha arbres de magranes

i cascades de mel.

Hi ha fades engrescades

teixint núvols de vent.

Hi ha papallones virolades

que aletegen alegres,

omplint camins invisibles

d'infinit polsim d'estrelles.

Allà, mentre ens esperen,

cavalquen aquells que ens falten,

a llom de cavalls de sorra blanca,

entre muntanyes de nata

i rius de melmelada.

 

rosergomez©

Poema al Sol.

 

Són els dies d'hivern

que vens a veure'm,

puntual i amatent

a caprici de la Terra,

i acaricies el meu son

quan l'albada desperta.

Llum de matinada,

tendresa daurada,

curulles de vida el meu cos,

i de colors el meu món,

i d'amor la meva ànima.

La cortina filtra ta llum,

i com ingràvida flassada

es desplaça sobre el llit,

i jo entre llençols,

et rebo, Sol,

la meva estrella estimada. 

 

rosergomez©

 

 (Cap déu no salvarà el planeta, si un dia el Sol s'apaga.)