Sempre hi ha una fulla
que venç el vent, la pluja,
la neu, la calor...
i aguanta sola a la tija
quan acaba la tardor,
i a la branca espera
amb la pell de color marró,
un miracle que la uneixi
a la nova generació.
Però la tija es fa més feble,
la fulla perd suport,
i en un balanceig fúnebre
cau sense aturador,
i en el viatge al no retorn
demana amb ansietat
fer un desig, realitat,
que la vida sigui un somni
i la mort el despertar.
(rosergomez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar...