llàgrimes en la foscor (cançó)

(Foto obtinguda d'internet, desconec l'autor)

Avui canto a l'home
que la gent ignora

potser no agrada

potser no importa

però jo, no callaré

mentre hi hagi algú

dormint al carrer,

a l'ésser desgraciat

que va per la vida

sense pena ni glòria

oblidat de família

sense feina ni sostre.

I no... no callaré  

mentre hi hagi algú

dormint al carrer.

Perdut en la misèria

dins una flassada vella

i cartons per matalàs,

hi ha un cor solitari

hi ha un ésser ignorat,

avui no dormirà a raser

evitarà el maleït fred

d'un hivern que no s'acaba

per sort s'ha pogut colar

dins una oficina bancària.

Llàgrimes en la foscor

de covardia i de por

si no li faltés valor

amb el metro tan a prop

tindria la solució.

La llum del sol el desperta

obre els ulls i constata

que no ha estat un malson

el carrer és la seva casa,

que sobra d'aquest món,

avui podrà dinar

un paquet de carn freda,

de ben segur caducat

que va poder rescatar

de la brossa del mercat.

No tindrà una abraçada

no l'esperen ni l'enyoren

més aviat fa nosa

veure un sense sostre

a la gent que va i ve,

perquè és una vergonya

que degrada la ciutat

luxe i grans botigues

si poguessin tots plegats

el tindrien amagat.

Crido a les consciències

tan solidàries a fora,

aquí tenim gent

dormint per les voreres,

vides oblidades

embriagades de tristesa,

vivint en la indigència.

                                                     I no... no callaré               (repetir tres vegades)

mentre hi hagi algú

dormint al carrer.

                                                                   Roser Gómez (Juliol-2016)

                                                         Código de registro: 1607068319410
                                                    Fecha de registro: 06-jul-2016 19:05 UTC