Dublín, ciutat encantada.

Plou... I la pluja em porta a Dublín
ciutat d’escriptors memorables,
entre núvols blancs i grisos descarreguen
transparents i suaus les gotes d’aigua,
i noto el sabor de la vella ciutat encantada.

De cop la pluja s’atura,
el cel s’il·lumina de blau i de llum,
i la seva silueta en el riu, queda emmirallada.

I m'arriba la seva olor
en les flors que guarneixen els parcs,
en el verd dels jardins,
en el riu que avança.
I escolto la seva veu en el cant els ocells,
i quan bufa el vent entre les fulles dels arbres.

I la sento llunyana.

Bonica ciutat de colors, olors, i aigua
només calen quatre dies per deixar-te enamorada.

(rosergomez - maig 2010)