Records

 Per a  la meva amiga Rosa Maria

Quan la llum del sol és llòbrega,

quan els ocells callen,

quan la nit és només penombra,

quan els dies no s’acaben,

quan el dormir és el refugi

de la perfídia humana,

de la cruel decepció,

de la mentida amagada,

quan no veus més enllà

i sense voler t’atrapa,

aquella  mena de dolor

que t’esvellega l’ànima,

venen al cap records,

records que ja no importen,

perduts en un tros de cel

testimoni de dies de joia,

aquell cel que se’ns obria

cada cop que ens estimàvem,

aquelles hores nostres,

entregats l’un a l’altra...

On van quedar les paraules

i aquells ulls que no enganyaven,

allò que havia de ser per sempre

enfangat a la rierada...

Així son els meus records

com les ones que trenquen i marxen,

així és l’amor

més efímer que perdurable.

(Roser Gómez – Gener 2015)

Safe Creative. Registrada con código: 1505074036218
Fecha 07-may-2015 17:07 UTC
Licencia: Todos los derechos reservados